4 de maig 2011

trenca l'aire

ni cal entendre'm ni vull saber perquè no trobo el camí al mapa doncs la pluja l'ha mullat i no sé distingir res del que hi ha escrit, les notes que vaig anotar són ara taques de tinta mullada i no sé si utilitzo la pluja com a excusa o són les llàgrimes les que van córrer cada lletra i així perdre'm entre tanta explicació.
no sé parar de plorar, i la crisi ha tancat la fàbrica de cleenex, avui em caldrà molta dosi d'esperança i brugal per no perdre la fe en mi mateix.
Aire, fum i guspires de fred del nord.
Publicat per a Cap comentari:
Subscriure's a: Missatges (Atom)

suaus guspires

I guanya cada paraula, només si sé que no estaré sol al perdre, i em fascina el cinema i les crispetes, com caminar pels volts de les sis despullat i en silenci, pel carrerons del centre.
I parlo i em dius, i t'escolto quan dic, que sóc sempre del que em vé, per això m'agrada quan rius i mous la mà sense voler.
I em diuen que sóc un somiador, els que em deien que lluitar pels somnis és saber que els pots tenir, però you may say I'm a dreamer, però I'm not the only one, i no, no sé fer altre cosa que somriure, i el millor és que m'agrada.