Després de tot un dia, només té ganes d'estirar-se, i sentir per fi que el temps s'atura. Ella el mira, i ell no se n'adona però somriu, i potser passen hores i no han deixat de mirar-se. No són ni més, ni menys que qualsevol altre parella que es mira mentre perden la concepció del temps, però dins seu sentiran com aquell moment no pot entendre'l ningú més enllà d'aquell llençol. Ell dissimularà, o això creu, les ganes d'abraçar-la i fer l'amor, ella ho sap, però esperarà a que ell sigui prou valent i li faci un petó. De nou passaran les hores i els llençols seran els únics testimonis d'aquelles mirades, que en silenci escriuran atentament en un diari.

ungles i somnis

voldria trobar la manera, imagino que no sempre és fàcil dibuixar allò que esperem dels somnis.
Et veig i seré sincer al dir-te que no trobo la manera d'escriure així, tan suau, tan dolç i tendre, tan que ningú sabrà mai el perquè, però tu guardaràs en secret el relat dels meus mots.
Com trobar la manera de donar sentit a tan tecnicisme, a tanta explicació tan sols per narrar la suavitat dels teus llavis, per entendre com fan que no sàpiga ser si tu no ets, com fan perquè no gosi imaginar-me el marc on tu no hi ets, perquè quan respires, i mous el cap, sóc tan dèbil si no ho sé meu, i no és per por, sinó per calma que planejo ser sempre així, que planejo ser sempre com ara, segur d'estar per fi, al costat del que fa tan temps he somiat.
et veig, et miro, i no m'ho crec.

sóc on vull ser.

elèctrics

http://www.youtube.com/watch?v=1uIpM45AQT8&feature=fvst

sona, m'estiro i deixo la ment en blanc.

sense dissimular, tanco els ulls i t'imagino al meu costat. No em cal fer trampes per tenir la teva olor. Per no despertar-te deixaré que els meus dits passegin per la teva galta mentre llegeixo la teva respiració. Jo, que mai callo, em quedo sense paraules, tu que sempre m'escoltes m'explicaràs en silenci com és el teu somni.
Els teus peus dormen enredats a les meves cames, i immòbil seguiré passejant-me entre els teus cabells que discuteixen amb la meva barba.
Jugaré amb el somni i no dubtaré en fer-te un petó. És tan cert que serà elèctric, i llavors, sabré que somriuràs, obriràs els ulls, i ompliràs de vida els forats que embrutaven el meu somriure.

parlant de pors

T'ho explico, és ben senzill, de sobte m'hi sento a gust. Fa temps que buscava aquesta nota, he arribat a creure que no existia, de debò, fins fa res hauria pactat un empat, estimar-me a mi mateix ha estat un dels guanys del plany, però me'n desdic, perquè ara noto com els fils dels qui ens mouen només em porten cap al meu somriure.
Saps què? sense adonar-me'n ha lliscat una peça d'emoció per la meva galta, sempre he estat un romanticón amagat en una aparença de roca o indiferència. Avui he de confessar que sempre he estat un covard davant dels canvis, que sempre m'han portat a millor, però avui tot i saber que ells són els responsables d'aquesta oda, no vull que tornin, no vull que ningú toqui res, no recordo haver escrit mai sobre aquesta pau. T'ho explico, sense paraules, tranquil·lament, no calen mots, mira el meu somriure, i aquells qui m'estimeu, no podeu voler res millor per mi.