Cal dir gairebé com a condició sin equanum que l'enllaç que penjo és un dels motius de l'euforia per la que em deixo portar avui, fa dies que esperava que sortís alguna guspira del nou cd, un cop més podrem seguir dins d'unes lletres màgiques que ens fan sentir-les nostres!
Visca els Manel!
24 de febr. 2011
18 de febr. 2011
sala 5
on la diferència entre tot i res no va més enllà d'un simple somriure, o potser una llàgrima.
on el temps s'atura i puc ser el protagonista de móns inimaginables.
És brutal tornar a respirar aire pur! Amb el vent de la moto sóc Patrick Swayze i John Travolta i avui no pararia i faria l'amor non stop i esgotaria el brugal de tots els bars, però clar no sóc ni Johnny Deep ni Edward Norton, m'hauré de conformar amb ser jo mateix, i no em pesa i li estic agafant gust a això de viure el moment!
És curiós, he estat tant temps mirant la mimosa que no havia vist com creixen tímidament les primeres flors de l'ametller!
on el temps s'atura i puc ser el protagonista de móns inimaginables.
És brutal tornar a respirar aire pur! Amb el vent de la moto sóc Patrick Swayze i John Travolta i avui no pararia i faria l'amor non stop i esgotaria el brugal de tots els bars, però clar no sóc ni Johnny Deep ni Edward Norton, m'hauré de conformar amb ser jo mateix, i no em pesa i li estic agafant gust a això de viure el moment!
És curiós, he estat tant temps mirant la mimosa que no havia vist com creixen tímidament les primeres flors de l'ametller!
15 de febr. 2011
guspires de núvol
Va de bandes sonores, i de refredats de febrer, acompanyat de bones notícies i sensacions extranyes, també porta un barret de llana i sabatilles, porta el diari sota el braç amb aquell somriure i tendresa.
Sembla que de cop i volta, aquell algú que escull les nostres pases ha decidit donar-me una mica d'aire.
La dolça mimosa ha perdut moltes fulles i sembla seca i vella, però es dissimula entre els arbres podats que l'admiren, avui ni els núvols em despisten de la seva bellesa, el groc dels seus pètals fingeix ser el sol que dorm avui, doncs ahir va arrassar amb daikiris i menta.
He decidit seguir llegint i recordar vells clàssics que han encuriosit els meus sentits, sé doncs ara que sempre he tingut totes les peces però que ordenar-les era la prova.
No busco una vida allunyada de mi, sinó propera als meus accents, punts i comes.
El fred no evita que el primer branquilló de la finestra deixi florir el primer bri de primavera, avui em miro i m'agrada.
Sembla que de cop i volta, aquell algú que escull les nostres pases ha decidit donar-me una mica d'aire.
La dolça mimosa ha perdut moltes fulles i sembla seca i vella, però es dissimula entre els arbres podats que l'admiren, avui ni els núvols em despisten de la seva bellesa, el groc dels seus pètals fingeix ser el sol que dorm avui, doncs ahir va arrassar amb daikiris i menta.
He decidit seguir llegint i recordar vells clàssics que han encuriosit els meus sentits, sé doncs ara que sempre he tingut totes les peces però que ordenar-les era la prova.
No busco una vida allunyada de mi, sinó propera als meus accents, punts i comes.
El fred no evita que el primer branquilló de la finestra deixi florir el primer bri de primavera, avui em miro i m'agrada.
9 de febr. 2011
as well
sovint em deixo portar pel plaer que em suposa escoltar aquesta cançó, i canto sense saber què dic, i canvio a falset, i de tant en tant volo, i em sento com si tu no haguéssis marxat mai, i seré breu però concís, no les tinc totes, però si, accepto que sense saber com, em trobo en una situació de felicitat temporal, i negar-me a sentir-me viu seria un greu error que no penso cometre.
La mimosa ha perdut moltes fulles, però segueix sent el centre d'atenció quan miro per la finestra.
La mimosa ha perdut moltes fulles, però segueix sent el centre d'atenció quan miro per la finestra.
3 de febr. 2011
dijous en silenci
Avui tot sura, des de la finestra veig un valent que malgrat el vent, s'atrebeix a sortir a córrer per Collserola.
Acaben de podar els arbres del vehí però la mimosa segueix cridant en mig de les vistes del despatx.
Sembla que avui està prohibit estar trist, doncs el sol anuncia que ens acompanyarà unes hores amb la seva escalfor, i sincerament, avui tinc ganes de colors i calades de distracció, i no per res, però per tot una mica.
Ahir vaig estar llegint textos i sucedanis de fa temps i em vaig adonar que em redescubreixo sovint i sempre acabo tenint la sensació que quan acabo d'escriure em sento en harmonia total i plena, però amb el temps els torno a llegir i tansols hi veig paraules unides en forma de text, oblido les emocions i sensacions que volia desprendre, fet que constata que sóc incapaç de plasmar del cor/cervell a través de les mans, i m'importa tan poc aquesta afirmació! Escriure em fa sentir viu, em fa notar que parlo amb els meus dubtes i si, em segueixo sentint en harmonia total i plena.
Ahir li viag fer un petó, i segueixo sentint aquella suau guspira quan està al meu costat, som diferents, sovint crec que massa, però mai he necessitat com ara, sentir que torna a formar part de mi.
Fa fred, però fa unes setmanes que he recuperat una sensació càlida, crec que els creients en diuen fe, potser pau, de fet no li busco un nom, quan he buscat nom a les coses, sovint acaben sonant incomodes o rares, ho deixarem simplement en status quo.
Sona el timbre però el meu magnífic horari em fa perdre el temps i encara tinc mitja hora buida.
M'agradaria veure-hi per una finestra on passéssin un trailer del que ens espera, sovint m'excedeixo i dóno massa llibertat a la meva imaginació, aquesta és massa infantil i juga a dissenyar camins en plan tria la teva aventura. Accepto que a vegades m'agrada.
Ahir va guanyar el Barça un cop més. Fa uns mesos vaig llegir que la ciutat de Barcelona està considerada la ciutat més feliç del món en tre d'altres pel clima, situació geogràfica però sobretot, perquè té el millor futbol de la història a les botes dels seus futbolistes. A Sant Feliu també s'hi està bé per això.
Sento la Jana com parla des del primer pis, té una veu inconfudible.
Avui és dijous, 3 de febrer de 2011, i suren suaus guspires al meu voltant.
Acaben de podar els arbres del vehí però la mimosa segueix cridant en mig de les vistes del despatx.
Sembla que avui està prohibit estar trist, doncs el sol anuncia que ens acompanyarà unes hores amb la seva escalfor, i sincerament, avui tinc ganes de colors i calades de distracció, i no per res, però per tot una mica.
Ahir vaig estar llegint textos i sucedanis de fa temps i em vaig adonar que em redescubreixo sovint i sempre acabo tenint la sensació que quan acabo d'escriure em sento en harmonia total i plena, però amb el temps els torno a llegir i tansols hi veig paraules unides en forma de text, oblido les emocions i sensacions que volia desprendre, fet que constata que sóc incapaç de plasmar del cor/cervell a través de les mans, i m'importa tan poc aquesta afirmació! Escriure em fa sentir viu, em fa notar que parlo amb els meus dubtes i si, em segueixo sentint en harmonia total i plena.
Ahir li viag fer un petó, i segueixo sentint aquella suau guspira quan està al meu costat, som diferents, sovint crec que massa, però mai he necessitat com ara, sentir que torna a formar part de mi.
Fa fred, però fa unes setmanes que he recuperat una sensació càlida, crec que els creients en diuen fe, potser pau, de fet no li busco un nom, quan he buscat nom a les coses, sovint acaben sonant incomodes o rares, ho deixarem simplement en status quo.
Sona el timbre però el meu magnífic horari em fa perdre el temps i encara tinc mitja hora buida.
M'agradaria veure-hi per una finestra on passéssin un trailer del que ens espera, sovint m'excedeixo i dóno massa llibertat a la meva imaginació, aquesta és massa infantil i juga a dissenyar camins en plan tria la teva aventura. Accepto que a vegades m'agrada.
Ahir va guanyar el Barça un cop més. Fa uns mesos vaig llegir que la ciutat de Barcelona està considerada la ciutat més feliç del món en tre d'altres pel clima, situació geogràfica però sobretot, perquè té el millor futbol de la història a les botes dels seus futbolistes. A Sant Feliu també s'hi està bé per això.
Sento la Jana com parla des del primer pis, té una veu inconfudible.
Avui és dijous, 3 de febrer de 2011, i suren suaus guspires al meu voltant.
2 de febr. 2011
suaus guisperes per la xarxa!
-i la nit serà llarga però ens semblarà que dura un segon on res serà més important que mirar-nos i saber que sempre estarem junts, i després, farem l'amor o riurem de la vida esperant que simplement tot sigui com ho vem somiar-
Subscriure's a:
Missatges (Atom)