4 de des. 2011

de cera

tansols entenc el text mentre sona una cançó, http://www.youtube.com/watch?feature=endscreen&NR=1&v=yTvtqYQ-OrI que ara narra la pausa que he escollit. És agradable, i fa tant que no sentia que en tenia prou només sentin que faig el que és correcte. Sol, en silenci, puc veure com crea rebuig en tu, no et demano que ho dissimulis, fa massa que ens coneixem, però procuro que et sentis a gust quan maquillo el meu desitg amb la força de voluntat, quan pesa més la raó que la passió. Que si, que ja sé que tot pot ser com abans, però no ho vull, no seria just. I provablement per egoisme, però necessito sentir-me únic al teu costat. Sembla sincer el temps quan em demana prudència. Avui els xiprers xiulaven un lleu somriure, he passejat per parlar-me dels problemes, on em solia fer mal veure't, ara el desitg no desapareix, i dubto que mai ho faci, però ara sóc allò que espero de mi mateix
Publicat per a

1 comentari:

  1. Anònim4 de desembre del 2011, a les 13:00

    La cera cuando se enciende se diluye i se apaga.
    ten cuidado

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

suaus guspires

I guanya cada paraula, només si sé que no estaré sol al perdre, i em fascina el cinema i les crispetes, com caminar pels volts de les sis despullat i en silenci, pel carrerons del centre.
I parlo i em dius, i t'escolto quan dic, que sóc sempre del que em vé, per això m'agrada quan rius i mous la mà sense voler.
I em diuen que sóc un somiador, els que em deien que lluitar pels somnis és saber que els pots tenir, però you may say I'm a dreamer, però I'm not the only one, i no, no sé fer altre cosa que somriure, i el millor és que m'agrada.