4 de febr. 2012

parlant de pors

T'ho explico, és ben senzill, de sobte m'hi sento a gust. Fa temps que buscava aquesta nota, he arribat a creure que no existia, de debò, fins fa res hauria pactat un empat, estimar-me a mi mateix ha estat un dels guanys del plany, però me'n desdic, perquè ara noto com els fils dels qui ens mouen només em porten cap al meu somriure.
Saps què? sense adonar-me'n ha lliscat una peça d'emoció per la meva galta, sempre he estat un romanticón amagat en una aparença de roca o indiferència. Avui he de confessar que sempre he estat un covard davant dels canvis, que sempre m'han portat a millor, però avui tot i saber que ells són els responsables d'aquesta oda, no vull que tornin, no vull que ningú toqui res, no recordo haver escrit mai sobre aquesta pau. T'ho explico, sense paraules, tranquil·lament, no calen mots, mira el meu somriure, i aquells qui m'estimeu, no podeu voler res millor per mi.
Publicat per a

1 comentari:

  1. elboscdelamentafresca7 de febrer del 2012, a les 14:08

    Està bé saber que la por ens fa apreciar el que tenim.
    Disfruta d'aquest estat.
    La clau és pensar en l'ara!
    Una abraçada!
    Se't troba a faltar.
    Marta

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

suaus guspires

I guanya cada paraula, només si sé que no estaré sol al perdre, i em fascina el cinema i les crispetes, com caminar pels volts de les sis despullat i en silenci, pel carrerons del centre.
I parlo i em dius, i t'escolto quan dic, que sóc sempre del que em vé, per això m'agrada quan rius i mous la mà sense voler.
I em diuen que sóc un somiador, els que em deien que lluitar pels somnis és saber que els pots tenir, però you may say I'm a dreamer, però I'm not the only one, i no, no sé fer altre cosa que somriure, i el millor és que m'agrada.