9 de febr. 2011

as well

sovint em deixo portar pel plaer que em suposa escoltar aquesta cançó, i canto sense saber què dic, i canvio a falset, i de tant en tant volo, i em sento com si tu no haguéssis marxat mai, i seré breu però concís, no les tinc totes, però si, accepto que sense saber com, em trobo en una situació de felicitat temporal, i negar-me a sentir-me viu seria un greu error que no penso cometre.
La mimosa ha perdut moltes fulles, però segueix sent el centre d'atenció quan miro per la finestra.

4 comentaris:

  1. Encara que la felicitat sigui temporal negar-se a sentir-se viu seria el pitjor dels errors... seria estar mort en vida;)
    Si accepten que la felicitat potser temporal i no perenne al seu màxim esplendor, potser aprenem a gaudir-la més...
    La mimosa ha perdut fulles... però la buganvilia s'ha quedat despullada...

    M

    ResponElimina
  2. ita homines sumus errem

    la buganvilia té molta personalitat i sovint m'ajuda a recordar que no només puc admirar la mimosa!

    ResponElimina
  3. El fluctuar de la felicitat és el que la fa més desitjable!

    ResponElimina
  4. Això em fa recordar una frase que vaig llegir un altra dia al peu d'una imatge i que em va captivar "El que ens mou és el desig" ;)

    M

    ResponElimina

suaus guspires

I guanya cada paraula, només si sé que no estaré sol al perdre, i em fascina el cinema i les crispetes, com caminar pels volts de les sis despullat i en silenci, pel carrerons del centre.
I parlo i em dius, i t'escolto quan dic, que sóc sempre del que em vé, per això m'agrada quan rius i mous la mà sense voler.
I em diuen que sóc un somiador, els que em deien que lluitar pels somnis és saber que els pots tenir, però you may say I'm a dreamer, però I'm not the only one, i no, no sé fer altre cosa que somriure, i el millor és que m'agrada.