dijous en silenci

Avui tot sura, des de la finestra veig un valent que malgrat el vent, s'atrebeix a sortir a córrer per Collserola.
Acaben de podar els arbres del vehí però la mimosa segueix cridant en mig de les vistes del despatx.
Sembla que avui està prohibit estar  trist, doncs el sol anuncia que ens acompanyarà unes hores amb la seva escalfor, i sincerament, avui tinc ganes de colors i calades de distracció, i no per res, però per tot una mica.
Ahir vaig estar llegint textos i sucedanis de fa temps i em vaig adonar que em redescubreixo sovint i sempre acabo tenint la sensació que quan acabo d'escriure em sento en harmonia total i plena, però amb el temps els torno a llegir i tansols hi veig paraules unides en forma de text, oblido les emocions i sensacions que volia desprendre, fet que constata que sóc incapaç de plasmar del cor/cervell a través de les mans, i m'importa tan poc aquesta afirmació! Escriure em fa sentir viu, em fa notar que parlo amb els meus dubtes i si, em segueixo sentint en harmonia total i plena.

Ahir li viag fer un petó, i segueixo sentint aquella suau guspira quan està al meu costat, som diferents, sovint crec que massa, però mai he necessitat com ara, sentir que torna a formar part de mi.

Fa fred, però fa unes setmanes que he recuperat una sensació càlida, crec que els creients en diuen fe, potser pau, de fet no li busco un nom, quan he buscat nom a les coses, sovint acaben sonant incomodes o rares, ho deixarem simplement en status quo.

Sona el timbre però el meu magnífic horari em fa perdre el temps i encara tinc mitja hora buida.
M'agradaria veure-hi per una finestra on passéssin un trailer del que ens espera, sovint m'excedeixo i dóno massa llibertat a la meva imaginació, aquesta és massa infantil i juga a dissenyar camins en plan tria la teva aventura. Accepto que a vegades m'agrada.

Ahir va guanyar el Barça un cop més. Fa uns mesos vaig llegir que la ciutat de Barcelona està considerada la ciutat més feliç del món en tre d'altres pel clima, situació geogràfica però sobretot, perquè té el millor futbol de la història a les botes dels seus futbolistes. A Sant Feliu també s'hi està bé per això.

Sento la Jana com parla des del primer pis, té una veu inconfudible.

Avui és dijous, 3 de febrer de 2011, i suren suaus guspires al meu voltant.