Va de bandes sonores, i de refredats de febrer, acompanyat de bones notícies i sensacions extranyes, també porta un barret de llana i sabatilles, porta el diari sota el braç amb aquell somriure i tendresa.
Sembla que de cop i volta, aquell algú que escull les nostres pases ha decidit donar-me una mica d'aire.
La dolça mimosa ha perdut moltes fulles i sembla seca i vella, però es dissimula entre els arbres podats que l'admiren, avui ni els núvols em despisten de la seva bellesa, el groc dels seus pètals fingeix ser el sol que dorm avui, doncs ahir va arrassar amb daikiris i menta.
He decidit seguir llegint i recordar vells clàssics que han encuriosit els meus sentits, sé doncs ara que sempre he tingut totes les peces però que ordenar-les era la prova.
No busco una vida allunyada de mi, sinó propera als meus accents, punts i comes.
El fred no evita que el primer branquilló de la finestra deixi florir el primer bri de primavera, avui em miro i m'agrada.
És bó buscar els accents,els punts,les comes.....potser és quan realment et sents millor.
ResponEliminaNo deixis d'escriure! Tens talent,i el talent s'ha de mimar.