18 de febr. 2011

sala 5

on la diferència entre tot i res no va més enllà d'un simple somriure, o potser una llàgrima.
on el temps s'atura i puc ser el protagonista de móns inimaginables.

És brutal tornar a respirar aire pur! Amb el vent de la moto sóc Patrick Swayze i John Travolta i avui no pararia i faria l'amor non stop i esgotaria el brugal de tots els bars, però clar no sóc ni Johnny Deep ni Edward Norton, m'hauré de conformar amb ser jo mateix, i no em pesa i li estic agafant gust a això de viure el moment!

És curiós, he estat tant temps mirant la mimosa que no havia vist com creixen tímidament les primeres flors de l'ametller! 
Publicat per a

1 comentari:

  1. Anònim18 de febrer del 2011, a les 12:32

    La primavera is coming!! ;) i m'encanta! I need the sun... here comes the sun (beatles in my mind)... :)
    Aconseguir viure sent fidel a un mateix a vegades és difícil però fer-ho és l'autenticitat i això és brutal...
    Arriba el brugal però més arriba els gins! Que no desapareguin mai els llocs com la sala 5...
    Dirty Dancing és una de les meves pel·lícules preferides... sí, sí, tothom té un passat... ;)

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

suaus guspires

I guanya cada paraula, només si sé que no estaré sol al perdre, i em fascina el cinema i les crispetes, com caminar pels volts de les sis despullat i en silenci, pel carrerons del centre.
I parlo i em dius, i t'escolto quan dic, que sóc sempre del que em vé, per això m'agrada quan rius i mous la mà sense voler.
I em diuen que sóc un somiador, els que em deien que lluitar pels somnis és saber que els pots tenir, però you may say I'm a dreamer, però I'm not the only one, i no, no sé fer altre cosa que somriure, i el millor és que m'agrada.