4 de març 2011

dijous entre guspires

disset hores són poques quan miro enrere i veig on sóc, disset hores són poques quan recordo la poca entesa que mai hi va haver entre el sóc i el vull ser, però avui disset hores han estat tan llargues, que procuro ser prudent al veure el primer glop d'aquella essència de dijous tan ben sintetitzada en un quinto d'estrella a les 21:10. He portat el meu cos a la reunió, jo segueixo flotant entre la fase R.E.M i el llistat de coses que he de convenir en menys de 17 hores. El Pere parla i el Jordi li agafa el relleu, jo segueixo la conversa amb els ulls però no sento res, i es desperten els meus sentits quan de sobte me n'adono que sona valiente de vetusta i m'ajuda a fluir entre les paraules de la Carme i torno de cop al món i dijous no ha canviat de mida però per fi he trobar el meu moment de pau, dissimulat entre glop i glop, de fet crec que mirant enrere veig com va passant la llum en un moment, en un intstant.
Publicat per a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

suaus guspires

I guanya cada paraula, només si sé que no estaré sol al perdre, i em fascina el cinema i les crispetes, com caminar pels volts de les sis despullat i en silenci, pel carrerons del centre.
I parlo i em dius, i t'escolto quan dic, que sóc sempre del que em vé, per això m'agrada quan rius i mous la mà sense voler.
I em diuen que sóc un somiador, els que em deien que lluitar pels somnis és saber que els pots tenir, però you may say I'm a dreamer, però I'm not the only one, i no, no sé fer altre cosa que somriure, i el millor és que m'agrada.