14 de març 2011

jo i ningú

el coixí em segueix amunt i avall, però no trobo la postura que m'acompanyi aquesta nit.
Passegen en silenci les paraules i conceptes que m'han escrit avui el diari i sento gairebé com a necessitat bàsica un desitg de silenci que no em permet el meu compromís amb l'informació esportiva, però capbussat en les meves cabòries he perdut la noció del temps i fa 23 minuts que ha acabat el ''tu diràs''.
Sembla ser que el fred ha guanyat l'insistència de la mimosa, que perenne ens deixa despistar-nos per seguir el camí. Tornarà? Quí sap, potser millor que deixi de perdre el temps embadalint-me amb aquella finestra avui llunyana, doncs hauré de fer diumenge en una habitació on massa pols no em deixa sentir la tranquilitat que potser mereixo, o potser no.
Com viure inmers en un mar de dubtes, quan tens tan clar qui vols ser, i on esperes que ploguin avui estrelles.
Publicat per a

2 comentaris:

  1. Marta 15 de març del 2011, a les 14:29

    La mimosa torna sempre!
    A més a més és ella la que et porta la tranquil.litat que de ben segur et mereixes.

    ResponElimina
  2. caselles17 de març del 2011, a les 16:40

    espero que així sigui, doncs tots necessitem mimoses als nostres boscos de la menta fresca!
    =)

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

suaus guspires

I guanya cada paraula, només si sé que no estaré sol al perdre, i em fascina el cinema i les crispetes, com caminar pels volts de les sis despullat i en silenci, pel carrerons del centre.
I parlo i em dius, i t'escolto quan dic, que sóc sempre del que em vé, per això m'agrada quan rius i mous la mà sense voler.
I em diuen que sóc un somiador, els que em deien que lluitar pels somnis és saber que els pots tenir, però you may say I'm a dreamer, però I'm not the only one, i no, no sé fer altre cosa que somriure, i el millor és que m'agrada.