25 de jul. 2011

sembla cendra

sembla que caigui dels arbres, com cendra, com una mà que t'acaricia just quan ja t'has adormit, suau, dolç, tendre, i com sempre, s'acaba, i de cop, s'apaguen les espelmes i com si anés a compàs dels meus ulls tot és fosc i jo camino entre un mar de dubtes, sense tenir clar si avui és real o segueixo inmers en aquell somni. Pot ploure, nevar, ser dilluns o dissabte, ric o pobre que quan t'atrapa res no pots, alguns en fugim, amb més o menys èxit, però quan et trobes tant lluny d'ell, et sent de marbre, gèlid i distant de la normalitat i per això em declaro en rebelia sensitiva per mancança de ser, entendre i voler estimar.
Publicat per a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

suaus guspires

I guanya cada paraula, només si sé que no estaré sol al perdre, i em fascina el cinema i les crispetes, com caminar pels volts de les sis despullat i en silenci, pel carrerons del centre.
I parlo i em dius, i t'escolto quan dic, que sóc sempre del que em vé, per això m'agrada quan rius i mous la mà sense voler.
I em diuen que sóc un somiador, els que em deien que lluitar pels somnis és saber que els pots tenir, però you may say I'm a dreamer, però I'm not the only one, i no, no sé fer altre cosa que somriure, i el millor és que m'agrada.