el vi i els mojitos de l'estiu em fan arribar de nou sol a casa, tu no hi ets, mai hi has estat, doncs t'he buscat entre les dones a les quals he fet l'amor, però segueixes sent part del misteri, ni t'he tocat ni t'he besat, ets cendra, somnis, i una abrupte esperança, que heteria em fa somriure amb el suau sabor del vi.
Com sempre, la música és la meva musa per escriure, com sempre, s'acaba, i com sempre, elles se'n van i jo segueixo sol, amb més sexe del que qualsevol podria desitjar, però sol. La seducció no fa més que omplir l'espai temporal que em deixa la decepció de tots els intents desesperats d'amor. Començo a veure'm lluny del que vull, crec i sento que necessito ser, no tardis més, doncs em fa mal el cos que seduint-me, consegueix frustrar la naturalesa del meu amor, sóc i sempre seré un trist romàntic sense fe en les seves paraules i que espera que com si res, canvii el fracàs per l'etern joc amb l'esperança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada