11 de set. 2011

preferiria no tornar-te a veure, ser capaç de ficar en un forat cada record d'aquella guspira que em va enamorar de tu, tan fàcil, senzill i ràpid que em sento indefens al adonar-me de la meva pròpia debilitat, tu.

preferiria seguir omplint sense èxit l'espai que deixes quan passeges pel meu cap, amb llunes a mig camí que somnien en una amant sense cara, que serà tot el que vaig esperar de tu, menys tu.

preferiria no veure't mai més passejant mentre dissimulem i fingim que no ens hem vist, mentre t'avergonyeixes i jo ho sé, mentre per primer cop me n'adono que sóc l'etern vençut i que no entendré res, preferiria que això no em passés.

preferiria no odiar-lo, preferiria no odiar-los, cap d'ells té nom, però a tots els odio per igual.

preferiria no veure com el mires i parleu, apartats del grup, preferiria que deixessis d'acampar en el meu cap, fent-me sentir un obsés que sospita d'amagat rere una coberta de paper mullat.

ni tu sabràs mai què prefereixo, ni jo puc deixar de pensar en tu.

és real? és la meva imaginació? és una invencio? una suposició?
deixaré que per avui escullis el que tu prefereixes.

we might as well

2 comentaris:

  1. http://www.youtube.com/watch?v=82n2b4Mk8Zc
    sempre escric escoltant aquesta cançó, sempre.

    ResponElimina
  2. Prefereixo que segueixis escribint, sóc aqui enguspirada.
    we might as well...una cançó preciosa.

    ResponElimina

suaus guspires

I guanya cada paraula, només si sé que no estaré sol al perdre, i em fascina el cinema i les crispetes, com caminar pels volts de les sis despullat i en silenci, pel carrerons del centre.
I parlo i em dius, i t'escolto quan dic, que sóc sempre del que em vé, per això m'agrada quan rius i mous la mà sense voler.
I em diuen que sóc un somiador, els que em deien que lluitar pels somnis és saber que els pots tenir, però you may say I'm a dreamer, però I'm not the only one, i no, no sé fer altre cosa que somriure, i el millor és que m'agrada.