seria genial volar, i viatjar sense límits per tots els llocs on sempre he volgut estar, però sempre sentiria la veueta que m'adverteix de que el meu pla seria titllat de fuga, crec que encertaria qui fes tal pronòstic, i crec que seria el primer en fer-lo,  i potser hauria d'acceptar que me'n moro de ganes, marxar lluny, tornar? potser, però primer hauria de marxar, i són masses arrels en jardins oblidats on he jugat i em recorden temps millors, sóc com sóc, sóc d'aquí i crec que per sempre, pertant tansols em queda entendre el sentit del patiment, constant, cada cop que admiro allò que mai va ser real, que mai vaig viure, perquè no vull recordar mai els mals moments, i esculliré idealitzar els instants on reiem, on res més que tu, i on res més que jo. Serem per un segon, suaus gotes de pluja que de tantes com cauen, creuaran les nostres mirades i ens torbarem sotmesos a l'anestesia dolça, que m'allunyarà dels estímuls que busquin provocar el teu somriure.