26 de nov. 2011

we've got to share it

línia de calma, no és seda però acaricia la meva pell, m'aixeco i camino pel silenci encara dubtant si somio o ja sóc despert. La fredor del terra m'avisa que sóc ben despert, i per tantes coses avui sento pau, sento que potser és ara que mereixo ser escoltat, potser per tantes coses sento que avui parlaré de reflexió i perdó.
Spotify és un invent collonut, sento una calma irresistible mentre sona Norah Jones i el cel és d'un blau deliciós.
He escollit, i ara em sé tan lliure, que donaré vacances al meu àngel de la guàrdia, qui feia temps que vivia en un status quo de merda. M'adormo i res no deixa que m'alteri quan de sobte, decidiré que sento que faig el correcte, potser ja era hora, potser, maybe tomorrow, però jo he triat avui.
sóc amant dels dissabtes, crec que el temps passa i ni me n'adono.
Publicat per a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

suaus guspires

I guanya cada paraula, només si sé que no estaré sol al perdre, i em fascina el cinema i les crispetes, com caminar pels volts de les sis despullat i en silenci, pel carrerons del centre.
I parlo i em dius, i t'escolto quan dic, que sóc sempre del que em vé, per això m'agrada quan rius i mous la mà sense voler.
I em diuen que sóc un somiador, els que em deien que lluitar pels somnis és saber que els pots tenir, però you may say I'm a dreamer, però I'm not the only one, i no, no sé fer altre cosa que somriure, i el millor és que m'agrada.