26 de gen. 2012

avui veig més llum en les paraules d'una cançó que en els meus dits venuts pel temps.
És un bon relat als meus somnis.


Dins d´un raig de sol cent vuitanta-tres partícules de pols 
fan l´amor al mateix compàs dels sorolls que des del llit mig rebregat 
fa el teu nas. 
Sota el cobrellit s´endevina un dels teus pits m´entre l´altre apunta ferm cap el nord; 
just on hi ha la porta on aquest babau t´escolta i somia de dia tornar-se en un instant en 
aire, juganer com l´aire, fent petons. 
Aire, dòcil, però no gaire, ressegint-te el cos. 
Des de l´aspersor dues-centes quinze gotes ballen els acords d´aquell so que definat 
va lliscant des dels teus llavis barrejat amb sabó. 
Damunt el bidet unes calces d´aneguets jeuen xopes apuntant cap el sud; just a la finestra 
on aquest babau s´entesta en ser espia de dia i tornar-se en un instant en aigua, transparen com l´aigua, fent petons. 
Aigua, tèbia, però no gaire, resseguint-te el cos.
Publicat per a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

suaus guspires

I guanya cada paraula, només si sé que no estaré sol al perdre, i em fascina el cinema i les crispetes, com caminar pels volts de les sis despullat i en silenci, pel carrerons del centre.
I parlo i em dius, i t'escolto quan dic, que sóc sempre del que em vé, per això m'agrada quan rius i mous la mà sense voler.
I em diuen que sóc un somiador, els que em deien que lluitar pels somnis és saber que els pots tenir, però you may say I'm a dreamer, però I'm not the only one, i no, no sé fer altre cosa que somriure, i el millor és que m'agrada.