17 de gen. 2012

només se sent el contacte dels meus dits amb les tecles, paro, escolto, i segueixo escrivint.
Durant tres segons i mig he escoltat el so de la tranquil·litat, que no ha estat destorbat en cap moment per la més mínima molèstia. No sé descriure aquestes ales que m'ajuden a córrer tant, només en un bri del temps, sóc l'alè en un cop de vent que xiula al meu carrer. Avui em sento ple, de ganes de tot i més, no sé, ni vull saber perquè, simplement viure, i aprofitar aquest moment tant dolç. L'espio, i una senyal em diu que no és envà. El timbre de veu de gener m'explica amb delicadesa quin serà el misteri pel qual somriu.
Publicat per a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

suaus guspires

I guanya cada paraula, només si sé que no estaré sol al perdre, i em fascina el cinema i les crispetes, com caminar pels volts de les sis despullat i en silenci, pel carrerons del centre.
I parlo i em dius, i t'escolto quan dic, que sóc sempre del que em vé, per això m'agrada quan rius i mous la mà sense voler.
I em diuen que sóc un somiador, els que em deien que lluitar pels somnis és saber que els pots tenir, però you may say I'm a dreamer, però I'm not the only one, i no, no sé fer altre cosa que somriure, i el millor és que m'agrada.