20 de febr. 2012

Després de tot un dia, només té ganes d'estirar-se, i sentir per fi que el temps s'atura. Ella el mira, i ell no se n'adona però somriu, i potser passen hores i no han deixat de mirar-se. No són ni més, ni menys que qualsevol altre parella que es mira mentre perden la concepció del temps, però dins seu sentiran com aquell moment no pot entendre'l ningú més enllà d'aquell llençol. Ell dissimularà, o això creu, les ganes d'abraçar-la i fer l'amor, ella ho sap, però esperarà a que ell sigui prou valent i li faci un petó. De nou passaran les hores i els llençols seran els únics testimonis d'aquelles mirades, que en silenci escriuran atentament en un diari.
Publicat per a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

suaus guspires

I guanya cada paraula, només si sé que no estaré sol al perdre, i em fascina el cinema i les crispetes, com caminar pels volts de les sis despullat i en silenci, pel carrerons del centre.
I parlo i em dius, i t'escolto quan dic, que sóc sempre del que em vé, per això m'agrada quan rius i mous la mà sense voler.
I em diuen que sóc un somiador, els que em deien que lluitar pels somnis és saber que els pots tenir, però you may say I'm a dreamer, però I'm not the only one, i no, no sé fer altre cosa que somriure, i el millor és que m'agrada.