29 de març 2012

sorra de platja

un somriure decorarà el paisatge i de nou la nit al meu costat. Corrent podria omplir de suor els crits que les meves pors profiten, però m'agrada creure que res ens pot canviar. T'escolto i em sé tranquil. Respires i voldria que el món sencer fes silenci per calmar-te si sents angoixa. Un segon de dubte i dormiràs serena. Ser únic, tot un repte, igual que un anhel, que només el temps sabrà si mereixo. Els aires del sud ens portaran noves olors, i sense creure en la veritat, seguirem somiant.
Publicat per a

1 comentari:

  1. Marta 30 de març del 2012, a les 13:45

    M'agrada això de "sense creure en la veritat".
    A partir d'ara,si em deixes,m'ho faig una mica meu.
    Preciós com sempre! No paris d'escriure. Ja ho saps,tens talent.

    Una abraçada
    Marta

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

suaus guspires

I guanya cada paraula, només si sé que no estaré sol al perdre, i em fascina el cinema i les crispetes, com caminar pels volts de les sis despullat i en silenci, pel carrerons del centre.
I parlo i em dius, i t'escolto quan dic, que sóc sempre del que em vé, per això m'agrada quan rius i mous la mà sense voler.
I em diuen que sóc un somiador, els que em deien que lluitar pels somnis és saber que els pots tenir, però you may say I'm a dreamer, però I'm not the only one, i no, no sé fer altre cosa que somriure, i el millor és que m'agrada.