18 d’abr. 2012

Mai havia vist res igual, m'agrada mirar-ho, per ser sincer, amago l'admiració que em genera, no voldria que fos motiu de distància. De tant que m'agrada, no puc parar de vestir els meus somnis amb el seu nom. Però ni els somnis més bonics s'escriuen sense llàgrimes, i no les vull ni les he tingut, però sé que la força amb la qual respiro al sentir-la, dóna tot control dels meus sentits als seus ulls, que jugaran sense angoixa a calmar les meves pors.
No sóc ni de bon grat, ni m'apropo a ser el que un mateix espera de si, però vull ser per ella el que espera de mi, i sento que em dóna tanta pau que no puc trobar les peces per millorar el seu tracte. Impossible frenar tant desitg, impossible. Sentir la teva escalfor és tot el què puc demanar. Avui rebo de tu la pau que els meus ulls demanen.
Publicat per a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

suaus guspires

I guanya cada paraula, només si sé que no estaré sol al perdre, i em fascina el cinema i les crispetes, com caminar pels volts de les sis despullat i en silenci, pel carrerons del centre.
I parlo i em dius, i t'escolto quan dic, que sóc sempre del que em vé, per això m'agrada quan rius i mous la mà sense voler.
I em diuen que sóc un somiador, els que em deien que lluitar pels somnis és saber que els pots tenir, però you may say I'm a dreamer, però I'm not the only one, i no, no sé fer altre cosa que somriure, i el millor és que m'agrada.