8 de febr. 2014

Avui no sé viure així, i he decidit permetre'm creure que per una nit està aquí, en silenci, i no deixa que dormi sol, tant sols m'acarona i em mira, i per uns segons trobaré per fi la pau que fa un mes que em destrueix sense dir-ho a ningú. M'odio per no haver-me cregut mereixedor, per no creure en nosaltres, i eternament me'n sabré culpable. Sé i sabré sempre que qui no la mereix sóc jo. Voldria caure en son per no despertar. Avui els meus dits m'han traït fins a la carpeta dels seus ulls, i ara, no puc deixar de morir. Sí, ya lo verás. http://www.youtube.com/watch?v=3GqTzn7Hi3U Oniria encuentra a Insomnia, los dos conectan bien, Quizás en otra vida, fueron un mismo ser. "Atrévete a acompañarme, vamos a andar por los cables" Y en el bar, La Bohemia fue, la primera y tercera vez, de neón, sus arterias ven, llevan tiempo esperándose. Se quitan los pijamas, pegados a su piel. "Quizás Oniria sueña, y él duerme sin saber" Ella hace equilibrismos, él descubre a Fred Astaire, bailando en la cornisa, del piso veintitrés. Y cuando esa imagen resbala, él la descubre descalza. Esa noche ella fue muy cruel, empezó despidiéndose. Será un reencuentro inesperado en noche azul, sí, ya lo verás, cuando me gire entre la gente, serás tú, sí, ya lo verás.... Después de unir su dualidad, ella no sueña más, ni él quiere despertar. Se la llevaron entre tres, "Siempre se vuelve a escapar ¿No ves que está mal?" y sea cuarta, o quinta vez, ella lo vuelve a jurar. "Será un reencuentro inesperado en noche azul, sí, ya lo verás cuando me gire entre la gente, serás tú. Sí, ya lo verás Sí, ya lo verás Sí, ya lo verás Sí, ya lo verás Sí, ya lo verás

1 comentari:

  1. Sempre he sapigut que té quelcom en les seves paraules, aquesta costum, aquesta costum seva d'acariciar les coses com si volgues retornar-li la brillantor a les seves puntes gastades. Ell, escriu en prosa la poesia. I jo, se com ho fa, sé que de tant en tant, ho almenys abans, s'inspirava en la banda sonora de Forest Gump, ho sé perque una nit, vaig poder ser l'afortunada de veure com ho feia, en un petit llit, en silenci, i aquelles paraules eren solament per mi, on no necessitavem cap suau guspira, perque ja ho teniem tot.
    Jo avui també dormo sola, i intento consolar-me en les seves paraules, a les cinc de la matinada i entenc quan diu que no sap viure així, perque jo també molts cops em permeto creure que està aquí, i que unes mans amb taques m'agafen i aconsegueixen que dormi com fa setmanes que no ho faig.
    Odio pensar que no es sent mereixedor, quan ha estat la persona més bona del món, al mateix temps que odio que no hagi cregut en nosaltres.
    Això si, Oniria e Insomnia han protagonitzat la cançó més bonica de la història de la música, i ells ho saben amb certesa. I com diu en Santi: "cada nube es un plan,se transforma al viajar y no pesa y se va.Somos nubes, no más."
    C

    ResponElimina

suaus guspires

I guanya cada paraula, només si sé que no estaré sol al perdre, i em fascina el cinema i les crispetes, com caminar pels volts de les sis despullat i en silenci, pel carrerons del centre.
I parlo i em dius, i t'escolto quan dic, que sóc sempre del que em vé, per això m'agrada quan rius i mous la mà sense voler.
I em diuen que sóc un somiador, els que em deien que lluitar pels somnis és saber que els pots tenir, però you may say I'm a dreamer, però I'm not the only one, i no, no sé fer altre cosa que somriure, i el millor és que m'agrada.