5 de febr. 2014

Procuro ser breu i curós, procuro passar desapercebut sense aixecar gaire pols, tot i saber que de res servirà. M'agradaria creure que podrà celebrar-ho feliçment, i que res impedirà que gaudeixi del seu dia. Avui les paraules no volen sentir-me, avui ni jo sé què dic, avui, ni jo sé què dir. Avui celebraré en silenci que es fa gran, i he brindat sol, dissimulant, quan el cambrer no veia la suau llàgrima que m'ha acompanyat en l'arribada del seu aniversari. Voldria fondre'm amb la nit, i seguir sent breu, curós, com innecessari per ningú, i copsar cada olor fins que siguin dolces per ella. Tomba'm. i et prometo que no em queixaré, deixa'm saber el seu somriure, i no necessito més. Cel i manta.
Publicat per a

1 comentari:

  1. Anònim6 de febrer del 2014, a les 22:47

    res que no puguis superar, aquesta situació no es nova per a tu i ets més fort del que creus. No deu ser ella la persona que et mereix.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

suaus guspires

I guanya cada paraula, només si sé que no estaré sol al perdre, i em fascina el cinema i les crispetes, com caminar pels volts de les sis despullat i en silenci, pel carrerons del centre.
I parlo i em dius, i t'escolto quan dic, que sóc sempre del que em vé, per això m'agrada quan rius i mous la mà sense voler.
I em diuen que sóc un somiador, els que em deien que lluitar pels somnis és saber que els pots tenir, però you may say I'm a dreamer, però I'm not the only one, i no, no sé fer altre cosa que somriure, i el millor és que m'agrada.