18 de març 2014

Avui toca fer un gest i defugir de tot egoisme per fer gentil l'adéu, per fer-lo just diré adéu a cada lletra i dissimular-me mentre m'escolta el silenci. Avui serà el darrer escrit que aquests dits parlaran, i quiets respectaran el temps, doncs no entenc més que patiment i agonia en tots els mots que brollen en mi. Per tant et diré adéu i seré qui em toca ser, i seré qui necessitem que sigui, per arribar a ser, aparcant per un temps les notes d'Alan Silvestri, que sempre seran teves. Etern en cada lletra, Bernat
Publicat per a

1 comentari:

  1. Anònim18 de març del 2014, a les 10:20

    I jo et desitjo tota la sort del món, que trobis i sentis que ets qui has de ser, i que compleixis com mai els teus somnis.
    Pots tornar sempre als suausguspires amb Forrest, jo sempre et llegiré amb ulls dolços. I recorda que estaràs on deus estar quan sentis una eterna sensació de "Antes de irme, ya queria volver, antes de llegar, ya quise quedarme".
    Fins sempre,

    Un tros de Cel.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

suaus guspires

I guanya cada paraula, només si sé que no estaré sol al perdre, i em fascina el cinema i les crispetes, com caminar pels volts de les sis despullat i en silenci, pel carrerons del centre.
I parlo i em dius, i t'escolto quan dic, que sóc sempre del que em vé, per això m'agrada quan rius i mous la mà sense voler.
I em diuen que sóc un somiador, els que em deien que lluitar pels somnis és saber que els pots tenir, però you may say I'm a dreamer, però I'm not the only one, i no, no sé fer altre cosa que somriure, i el millor és que m'agrada.