27 de març 2011

més i sempre

a voltes sembla complicat quan d'aquests ulls em sento esclau i no sé viure sol, distant, però tant m'enyoro que no entenc, si mai seré com tu m'has vist, com tu volies i no he entès, el camí que em guiaven aquelles llàgrimes, però em sé de pedra i a voltes també m'excloc del sentir-me part de tot un nosaltres, de tot un tots i somio en ella i et veig a tu, que mai deixaràs de ser ella, fins que sense saber perquè, arribi el dia en què veuré en nosaltres, més que un conjunt de lletres sense sentit.
Publicat per a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

suaus guspires

I guanya cada paraula, només si sé que no estaré sol al perdre, i em fascina el cinema i les crispetes, com caminar pels volts de les sis despullat i en silenci, pel carrerons del centre.
I parlo i em dius, i t'escolto quan dic, que sóc sempre del que em vé, per això m'agrada quan rius i mous la mà sense voler.
I em diuen que sóc un somiador, els que em deien que lluitar pels somnis és saber que els pots tenir, però you may say I'm a dreamer, però I'm not the only one, i no, no sé fer altre cosa que somriure, i el millor és que m'agrada.