21 d’ag. 2011

ja no hi ha trapezistes

i sento com ara el meu jo busca sense por, busca aire i sóc més fort que ell, sóc més fàcil per mi mateix i començo per acceptar que sóc jo qui s'equivoca i per tant jo qui ha de trobar el perquè i el mèrit d'un error.
Avui em sento etern i alliberat, però el dubte em fa dèbil i el record panseix la meva força, he estat tant perdut que necessito no buscar espai entre allò que m'ha cegat durant tant de temps.
Mai com ara he vist la força que em remou quan sóc capaç de mentir-me i somriure quan plora en silenci l'eterna espera que encara no sé controlar. Però càlidament m'alço i sé quin és el següent pas, sé com vull que sigui, quan i perquè. Per mi, per tu, i per el plor de qui recull l'amargor del meu cor. Ells també pateixen per mi, potser mai seré el fort gegant d'aquell conte, però seré per sempre, just i amable a cada pas. N'estic segur.
Suaus guspires tempten els meus llavis.
Publicat per a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

suaus guspires

I guanya cada paraula, només si sé que no estaré sol al perdre, i em fascina el cinema i les crispetes, com caminar pels volts de les sis despullat i en silenci, pel carrerons del centre.
I parlo i em dius, i t'escolto quan dic, que sóc sempre del que em vé, per això m'agrada quan rius i mous la mà sense voler.
I em diuen que sóc un somiador, els que em deien que lluitar pels somnis és saber que els pots tenir, però you may say I'm a dreamer, però I'm not the only one, i no, no sé fer altre cosa que somriure, i el millor és que m'agrada.