24 d’ag. 2011

sort

em vesteixo, et faig un petó, marxem i res pot ser com realment ha estat.
em cala l'aire de la moto, dormen tancats amb clau tots els indicis d'algun sentiment curiós, que sense innocència volgués visitar-te o llançar-se al buit, avui no plou als teus llavis, i l'olor d'un amant és dolç i temptador, me'l noto i em prohibeixo l'olfacte, ebri d'olor no se discernir quan sóc just amb tu, serà per sempre brutal i efímer com el temps que se m'escapa mentre cada porta es tanca cada cop més fort quan el vent esbofega, procuraré no comprendre, ni entendre o assimilar on s'amaga la pedra que va esquerdar-me sense deixar ni bri d'aquells moments que mai sabrem com van ser nostres, adéu, serem més forts si omplo la copa i tu marxes amb ell, amb tendresa, molta sort.
Publicat per a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

suaus guspires

I guanya cada paraula, només si sé que no estaré sol al perdre, i em fascina el cinema i les crispetes, com caminar pels volts de les sis despullat i en silenci, pel carrerons del centre.
I parlo i em dius, i t'escolto quan dic, que sóc sempre del que em vé, per això m'agrada quan rius i mous la mà sense voler.
I em diuen que sóc un somiador, els que em deien que lluitar pels somnis és saber que els pots tenir, però you may say I'm a dreamer, però I'm not the only one, i no, no sé fer altre cosa que somriure, i el millor és que m'agrada.