9 d’oct. 2011

res ja no importa

cobreixes el teu pit amb aquell collaret, jo fingiré fins l'infinit no haver-te vist un segon abans d'entrar, caminaràs i com sempre seràs el centre d'atenció. Veure't revolucionarà cada segon mentre la realitat bramarà per fer-me tornar a la terra. Mai t'ho diré, mai ho faré, perquè res ja no importa. Notaré com vaig millorant i sóc capaç de que l'entorn no senti com callo entre tants crits i durant cinc segons ballarem i jo sabré ballar i escoltar i t'agradaré, no caldrà ningú, ni ell, ni l'atzar. Serà llunyà el temps en què l'esquerda deixava passar el fred, i sentiré que sóc feliç... en acabar els cinc segons, s'encendran els llums i m'aixecaré, aniré cap a la sortida i esperaré que torni arribar aquest moment. Arribaré a casa, seràs present a cada pas, i procuraré creure que ni al cinema la pena s'allarga com jo l'estic vivint, enamorat dels meus errors, vivint per creure que el millor que he sentit és l'amarg adéu d'una mirada.
Publicat per a

5 comentaris:

  1. caselles9 d’octubre del 2011, a les 15:30

    http://www.youtube.com/watch?v=trNajABpTqM

    ResponElimina
  2. Anònim10 d’octubre del 2011, a les 9:01

    Com sempre ets tu qui pensa que nothing else matters...impossible fingir el què un sent i desitja.Esperava amb ànsia llegir-te de nou...

    ResponElimina
  3. elboscdelamentafresca12 d’octubre del 2011, a les 13:10

    res ja no importa? hi ha gent que no sabrà mai sentir com tu els sents aquests cinc segons!
    Això és estar VIU!
    Com sempre, preciós!

    ResponElimina
  4. Anònim13 d’octubre del 2011, a les 2:54

    No se si vaig tenir temps de dir-te que és preciós i que ningú podia haver descrit millor aquests cinc segons...que no deixi de sonar la música!

    ResponElimina
  5. Judit17 d’octubre del 2011, a les 11:32

    M'encanta la manera de sentir que tens. El teu posat fort fa que sembli impossible que tu escriguis això...i és genial! La paraula perfecte per expressar cada moment...
    I...si, importa.
    Un petonet.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

suaus guspires

I guanya cada paraula, només si sé que no estaré sol al perdre, i em fascina el cinema i les crispetes, com caminar pels volts de les sis despullat i en silenci, pel carrerons del centre.
I parlo i em dius, i t'escolto quan dic, que sóc sempre del que em vé, per això m'agrada quan rius i mous la mà sense voler.
I em diuen que sóc un somiador, els que em deien que lluitar pels somnis és saber que els pots tenir, però you may say I'm a dreamer, però I'm not the only one, i no, no sé fer altre cosa que somriure, i el millor és que m'agrada.