sense fer soroll m'aixeco i suaument despullo un cos que fa temps que em demana temps, recullo el dia d'ahir i ventilo la son que sap com fer-ho per no marxar i seguirà lleialment al meu costat. Com sempre, intentaré pentinar records d'un petó o una abraçada endormiscada, em prometo ser valent i no deixar que res signifiqui por o foscor, faig un jurament i demano als déus en els que no crec que em protegeixin d'allò que sé que acabarà amb mi, perquè potser no sóc conscient de les meves mancances, ella m'abraçarà i jo seré incapaç de recordar cada matí, buit, sense entendre per què avui no m'encomana més que tristesa aquest jersei vell, quan abans era suau i em donava més pau que poder volar per sobre d'un prat verd i tocar l'herba amb les puntes dels dits, sentint que sóc viu, que estic viu! ploro avui, d'indignació, ploro avui perquè sento pena de ser tant dèbil, res no ha canviat, tot segueix sent com abans, però jo, no sé com fer-ho per oblidar-me de tu, que somrius, però la cendra crema, mentre arriba el fred de la tardor.
sense fer soroll m'aixeco i suaument despullo un cos que fa temps que em demana que sigui jo mateix.

http://www.youtube.com/watch?v=4c9EP0zNfdc