2 de nov. 2011

cau una borla, no fa fred, de fet crec distingir el sol entre les fulles del teu avet. De lluny arriben els primers nens per jugar amb la poca neu que comença a resistir a l'escalfor de la rosada. Sóc moll, he insistit al que semblava paciència perquè mantinguéssim el joc i veure fins on arribaven les meves cames, i ara, no sóc on creia ser, no veig el paisatge que de petits ens van prometre, ni contes de fades ni menjant perdius, som en el món real on m'aturo, penso, i escric les sensacions que m'adjunta la teva absència, la qual jo he narrat, filtrant de mi, l'esbós d'uns dies on serem en secret la suau borla que al caure, manté de color vermell, una de les meves debilitats, la meva incapacitat per dir-te adéu
no vull recordar les meves paraules, no vull emparaular records
Publicat per a

2 comentaris:

  1. Anònim3 de novembre del 2011, a les 5:10

    Ahir vaig tenir la sensació que escriuries...potser perquè en el fons ens coneixem més del què ens pensem. No hi ha un sol dia en què no entri i em perdi en un món on tot és màgic i em fa somriure. Si aquesta és la única manera que tinc de sentir-me viva ho continuaré fent. Sóc incapaç de creure'm que si tanques els ulls i et deixes portar no puguis veure el paisatge!

    ResponElimina
  2. Anònim3 de novembre del 2011, a les 7:08

    Jocs, desitjos continguts, paraules dels records i records inesborrables. Per què viure de la nostàlgia i en el dolor si la vida i les oportunitats només les podem viure ara i aquí, només en aquest instant ... Per què no disfrutar del present que impregna tots els sentits i que et fa sentir viu? No cal pensar en el futur, perquè pot ser el demà no arribarà ....
    Viure cada dia com si fos l´últim instant, l'última alenada d'aire fresc que agafaràs abans de tancar el ulls... Per poder dir: he estimat, m'he emocionat, he sentit, he viscut i sense esperar res més que ... això!
    No m'agrada l'adéu. Per mi jo només desitjo un fins després.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

suaus guspires

I guanya cada paraula, només si sé que no estaré sol al perdre, i em fascina el cinema i les crispetes, com caminar pels volts de les sis despullat i en silenci, pel carrerons del centre.
I parlo i em dius, i t'escolto quan dic, que sóc sempre del que em vé, per això m'agrada quan rius i mous la mà sense voler.
I em diuen que sóc un somiador, els que em deien que lluitar pels somnis és saber que els pots tenir, però you may say I'm a dreamer, però I'm not the only one, i no, no sé fer altre cosa que somriure, i el millor és que m'agrada.