30 de des. 2011

en realitat no sé perquè, però sovint se m'escapa un posat efectista que sol resultar captivador. No és qüestió de desmesura, ni d'actitud presumptuosa, simplement és així. I no  menteixo al dir que sovint desitjaria esborrar tal dot per poder treballar millor cada detall, cada somriure, cada paraula... i està clar, sempre acabes passejant pels vorals del meu camí. Passa un any més, però? és un any més? No ho sabré, segurament he trobat el camí que necessita el Bernat, he trobat un camí dolç i gratificant, però tots els camins es mullen igual si plou, i a tots els camins tens fred si estàs sol. Potser és com mereixo estar, mai ho sabré. Canvi d'aires, canvi de feina i perquè no, canvi d'any i nous projectes, que no seran cap coberta d'un passat  que no puc evitar mirar de reüll. He dit passat, seria massa confiat donar per fet que parlo en passat. Prefereixo pensar que aquest serà el meu any. Enyoro estimar. Però no així, sinó bé.
Publicat per a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

suaus guspires

I guanya cada paraula, només si sé que no estaré sol al perdre, i em fascina el cinema i les crispetes, com caminar pels volts de les sis despullat i en silenci, pel carrerons del centre.
I parlo i em dius, i t'escolto quan dic, que sóc sempre del que em vé, per això m'agrada quan rius i mous la mà sense voler.
I em diuen que sóc un somiador, els que em deien que lluitar pels somnis és saber que els pots tenir, però you may say I'm a dreamer, però I'm not the only one, i no, no sé fer altre cosa que somriure, i el millor és que m'agrada.