8 de gen. 2012

m'estiro i deixo que sense pressa, volin sobre el meu cap els pensaments i l'espurna que avui em fa sentir lleuger. Avui em sento estrany, avui dormiria fins que el temps m'ajudés a entendre, si sóc jo qui s'equivoca, o si sóc injust al esperar un demà millor. No sé quina ha de ser la meva postura, no suporto ser motiu de patiment, i per mi ha cessat, ara sento com sóc qui vull ser, independent al dolor i al passat, i desitjo tan que sigui feliç, més que tant, molt més. No obstant veure-la patir fa que senti dolor de nou, no d'enyorança, sinó d'impotència, i entenc que per por torna a mentir, i no em fa mal, però vull volar, lliure i estic segur de voler-ho, més que mai.
Avui estic content per ser capaç de confessar un somriure, no sé gairebé perquè, però surt el sol i tanco els carrers del passat, sense mentides, sense por, sense respostes, però amb la certesa de saber que sóc capaç de volar de nou. Crec que tinc ganes del demà. Per fi.

2 comentaris:

  1. tu mientes constantemente tus sentimiento porque
    tienes mucho miedo. tu predonas pero no olvidas y no seras nunca feliz. a caso tu no as mentido nuca ja ja ja ja inocente

    ResponElimina
  2. ara més que mai, no tinc por als meus sentiments, està clar que he mentit, i a mi mateix també, però siguis qui siguis, has de saber que ara més que mai no em cal mentir. Per fi, crec que el meu somriure és sincer.

    ResponElimina

suaus guspires

I guanya cada paraula, només si sé que no estaré sol al perdre, i em fascina el cinema i les crispetes, com caminar pels volts de les sis despullat i en silenci, pel carrerons del centre.
I parlo i em dius, i t'escolto quan dic, que sóc sempre del que em vé, per això m'agrada quan rius i mous la mà sense voler.
I em diuen que sóc un somiador, els que em deien que lluitar pels somnis és saber que els pots tenir, però you may say I'm a dreamer, però I'm not the only one, i no, no sé fer altre cosa que somriure, i el millor és que m'agrada.