12 de gen. 2012

El fred m'espia i una dona passeja el gos tapada amb la bata de dormir. Els joves dibuixen amb guix a la paret del barri. Hoy solo el viento silva junto a mis oidos, pues ni el pesar de un mañana será capaz de ahuyentar la sonrisa de mis mejillas.  Nunca salgo de casa sin perfume, dime cobarde, pues no lo hago en vano si me busca el tiempo. Y por qué el tiempo? no vale nada, y me hunde entre arena y olvido para esconder cada atisbo de mi en sus ojos, prohibidos por el desdeño i una razón, que como muchas más, sonará ridícula al llegar  la séptima llúvia. No escondo mi angustia al perder cada segundo de mi vida, pero saben a gloria todos los que he podido cazar.
Suena amarga esa mirada, que miente a la mia, pues todavía con algo de dignidad, negaré evidenciar la verdad que leo en sus ojos.
El fred envaeix les meves mans, i aquella olor s'instala a les puntes dels meus dits, que seran els culpables d'un dolç descenç cap als meus somnis.

1 comentari:

  1. Com diu la cançó:"La vida crece entre los matices"
    M'agrada el que escrius!
    Abraçades.
    Marta

    ResponElimina

suaus guspires

I guanya cada paraula, només si sé que no estaré sol al perdre, i em fascina el cinema i les crispetes, com caminar pels volts de les sis despullat i en silenci, pel carrerons del centre.
I parlo i em dius, i t'escolto quan dic, que sóc sempre del que em vé, per això m'agrada quan rius i mous la mà sense voler.
I em diuen que sóc un somiador, els que em deien que lluitar pels somnis és saber que els pots tenir, però you may say I'm a dreamer, però I'm not the only one, i no, no sé fer altre cosa que somriure, i el millor és que m'agrada.