14 de gen. 2012

vestida de nit

no trobo lletres, sóc orfe d'escull i carícia, sóc o procuro ser amant de la vida i mantenir constant el compromís que firmen el plec dels seus llavis. Sé que són dolços sense haver-los tastat. Defugir a raons només deteriora la meva eufòria permanent, no recordava aquesta rialla fàcil, i prefereixo no perdre aquest bri d'esperança que mantenen els meus trets de somiador. Això no esborra el pas del temps, sinó que pinta els esbossos que avui dibuixa la veritat. Ara m'allunya encara més la manera, i em sorprèn el seu criteri de justícia, se m'acaben els mots per donar sentit a la meva raó, i més pena de la que vull sentir no fa més que refermar cada pas.
Corre, caure, aixecar-se, corre...
Publicat per a

1 comentari:

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

suaus guspires

I guanya cada paraula, només si sé que no estaré sol al perdre, i em fascina el cinema i les crispetes, com caminar pels volts de les sis despullat i en silenci, pel carrerons del centre.
I parlo i em dius, i t'escolto quan dic, que sóc sempre del que em vé, per això m'agrada quan rius i mous la mà sense voler.
I em diuen que sóc un somiador, els que em deien que lluitar pels somnis és saber que els pots tenir, però you may say I'm a dreamer, però I'm not the only one, i no, no sé fer altre cosa que somriure, i el millor és que m'agrada.