10 de gen. 2012

la suavitat i el tacte moren. Les paraules ja nos són necessàries en aquest blanc, que va tornant gris la llàgrima.
Ja morta la poesia deixo enrere la eternitat en els mots, que pinten com núvols un cel blau inexistent.
L'àncora l'amarra, jo he partit aviat de port, que no m'esperi a la matinada, no tornaré mai al seu vell port. Ja perduda la vida, on respiren les onades? serà el temps qui em torni a la calma, doncs tan soroll mou i mor les suaus paraules dolces.
Publicat per a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

suaus guspires

I guanya cada paraula, només si sé que no estaré sol al perdre, i em fascina el cinema i les crispetes, com caminar pels volts de les sis despullat i en silenci, pel carrerons del centre.
I parlo i em dius, i t'escolto quan dic, que sóc sempre del que em vé, per això m'agrada quan rius i mous la mà sense voler.
I em diuen que sóc un somiador, els que em deien que lluitar pels somnis és saber que els pots tenir, però you may say I'm a dreamer, però I'm not the only one, i no, no sé fer altre cosa que somriure, i el millor és que m'agrada.