15 de gen. 2012

jo mai, mai

tanco els ulls, escric amb un dit el seu nom dolç, em delata el lleu somriure que va creixent al sentir aquest pessigolleig. És allà, pintant-se els llavis de nit, i jo en tindré prou amb somiar-la a prop, somrient, al costat d'una nit de fred i tendresa. S'aixequen en silenci les paraules, sense voler despertar a ningú, acaronant amb gràcia les teves galtes, plorant sense saber-ho en un mar de tu, i com si el temps no valgués, em mires, somrius i tot s'apaga.
Publicat per a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

suaus guspires

I guanya cada paraula, només si sé que no estaré sol al perdre, i em fascina el cinema i les crispetes, com caminar pels volts de les sis despullat i en silenci, pel carrerons del centre.
I parlo i em dius, i t'escolto quan dic, que sóc sempre del que em vé, per això m'agrada quan rius i mous la mà sense voler.
I em diuen que sóc un somiador, els que em deien que lluitar pels somnis és saber que els pots tenir, però you may say I'm a dreamer, però I'm not the only one, i no, no sé fer altre cosa que somriure, i el millor és que m'agrada.