20 de juny 2012


Entre badall i badall me n'adono aprofito per perdonar-me una mica i mirar alguna foto teva. Com si t'espiés, acarono amb la mirada la teva tímida sencillesa. Avui estaves cansada, jo com si fos novetat esgotat les existències dels teus petons, i ara deus dormir, mentre jo acabo aquests maleits treballs que em prenen la salut. Sempre he sabut que sóc un maníac cabut i tossut, però tu em mires, somrius i deixes que exploti les meves neures encara que creguis que no tinc raó. M'abraces i aconsegueixes que per uns segons s'apagui el so i m'enamori de nou de la teva pell tant fina.
Els dies grisos m'agobien encara que no es divisi un sol núvol.
Sovint no t'ho confesso, però em transmets la confiança que mai he sentit.
Saps què? és increïble la forma en com somrius...saps què? t'estimo és una paraula que em porta directament sense transbords cap a la teva olor.
Tinc ganes de despullar-te i  sentir com destrossem la teoria de la materia i el temps convertint-nos en les úniques variables possibles.


Publicat per a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

suaus guspires

I guanya cada paraula, només si sé que no estaré sol al perdre, i em fascina el cinema i les crispetes, com caminar pels volts de les sis despullat i en silenci, pel carrerons del centre.
I parlo i em dius, i t'escolto quan dic, que sóc sempre del que em vé, per això m'agrada quan rius i mous la mà sense voler.
I em diuen que sóc un somiador, els que em deien que lluitar pels somnis és saber que els pots tenir, però you may say I'm a dreamer, però I'm not the only one, i no, no sé fer altre cosa que somriure, i el millor és que m'agrada.