15 de febr. 2014

A les cinc em desperto i sóc totalment incapaç de tornar a adormir-me. M'ataquen sense compassió l'enyor i la pena. Irreflexiu, impulsiu i explosiu però l'única sortida que tinc és aquesta, on un teclat m'escolta grinyolant i el Forrest m'acompanya. Crec que ara em sento una mica més tranquil. Això acabarà sent un diari de supervivència. Saps què estimat diari? M'enfonso quan veig a ma marr que em mira i sap que he tocat fons, i l'excusa d'una ressaca m'ajuda a dissimular el plor. Potser tanta autocompassió no m'ajuda, potser que calli per sempre i segueixi corroent-me la incertesa d'aquest silenci destructiu. Potser. 
Publicat per a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

suaus guspires

I guanya cada paraula, només si sé que no estaré sol al perdre, i em fascina el cinema i les crispetes, com caminar pels volts de les sis despullat i en silenci, pel carrerons del centre.
I parlo i em dius, i t'escolto quan dic, que sóc sempre del que em vé, per això m'agrada quan rius i mous la mà sense voler.
I em diuen que sóc un somiador, els que em deien que lluitar pels somnis és saber que els pots tenir, però you may say I'm a dreamer, però I'm not the only one, i no, no sé fer altre cosa que somriure, i el millor és que m'agrada.