Tombo i sense ni tan sols pensar-hi busco, segurament ni ho penso, o si, no sé si mai deixo de pensar-ho, no sé si mai penso en deixar-ho, no sé ni tan sols deixar de pensar-hi. Llegeixo cada mot i em veig repetitiu i obstinat en reviure a cada segon el dolor, que només sap calmar el vi, en silenci i sense dir-me que el temps serà just, ni dir-me cap on anar, només així em sé tranquil. Deixeu-me com ell, que plori sol perquè el cor em demana que destrueixi tot anhel de felicitat i glòria. No veig més que ombres. No sóc més que ombres. Tot just me n'adono que visc atrapat en una cançó. 1999. Oniric, insomnic.